Era d’una noble família del Poitou. Es féu monjo de Cluny i fou nomenat abat de Montierneuf de Poitiers i per raó del càrrec conservador apostòlic de la Universitat de Poitiers el 1461. Nomenat bisbe d’Elna (1470), féu només una curta estada al palau d’Elna (1471-72) durant la qual arreglà algunes reclamacions dels canonges i dels beneficiats de Sant Joan de Perpinyà. L’oposició del clergat d’Elna i el fracàs de la política rossellonesa de Lluís XI de França feren que renunciés al bisbat d’Elna (1475) per l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, d’on fou abat i administrador entre el 1475 i el 1481. Se li donà aleshores la dignitat de bisbe titular de Margarance (Sèrbia). Fou altra vegada abat de Montierneuf i tingué altres dignitats i prebendes fins a acabar com a abat de La Fuye-Montfault del Poitou.