cherokee
*

f
m
Etnologia

Individu d’un poble indi d’Amèrica del Nord, pertanyent a una branca meridional dels iroquesos que habitava al sud dels Apalatxes (part dels estats actuals de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama).

Els cherokees constituïen un dels grups més nombrosos dels indis del nord de Rio Grande (22 000 individus el 1650). Llur cultura era semblant a la dels muskogees i a la d’altres pobles de l’àrea del SE. Practicaven l’agricultura intensiva i vivien agrupats en uns 200 poblets confederats i organitzats en clans i amb una forta estratificació social. L’organització familiar era matrilineal, i l’organització política, dual. Oferiren una gran resistència a la colonització i lluitaren a favor dels anglesos en la revolució americana; el 1835 foren totalment desposseïts de llurs terres i s’establiren vora el riu Arkansas. Dins Oklahoma constituïren una organització política independent fins el 1907. El 1957 eren 75 000 a Oklahoma i prop de 3 000 a Carolina del Nord i Tennessee.