Nascuda en una família de músics, es formà amb la seva mare abans de prosseguir els estudis musicals amb F. Hüni Mihacek. El 1946 debutà com a Orlofski (El ratpenat) a Frankfurt, i aviat es distingí per una elegància i una riquesa de veu insòlites. Posteriorment actuà a Darmstadt, Hannover i Hamburg, i el 1954 es presentà al Festival de Salzburg com a Cherubino (Les noces de Fígaro). El 1955 fou contractada per Karl Böhm per a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué durant més de trenta anys. Destacà com a intèrpret de referència d’òperes de W.A. Mozart i R. Strauss, assolí grans èxits amb l’òpera Fidelio, de Ludwig van Beethoven, i també estrenà obres d’autors del segle XX com F. Martin, G. von Einem o R. Liebermann. El 1968 interpretà el paper d’Amneris (Aïda) al Covent Garden de Londres, on tornà el 1976 amb el paper titular de Carmen. També actuà a Nova York i Chicago (1959) i a Bayreuth (1966). Fou una notable cantant de lieder. Entre el 1957 i el 1971 estigué casada amb el baix W. Berry, amb qui actuà sovint i enregistrà nombroses òperes sota la direcció de mestres com H. von Karajan, K. Böhm o I. Kertész..
El 1993 cantà per darrer cop una òpera al Metropolitan Opera House de Nova York, interpretant el paper de Fricka a la wagneriana Die Walküre. El 1994 representà per darrera vegada a la seva carrera una òpera (Elektra) a l’Òpera de Viena i es retirà amb un recital liederístic a Salzburg, que fou publicat després en format discogràfic, després d’haver fet una gira de comiat per Europa i els Estats Units amb un programa de lieder. Enregistrà algunes òperes, oratoris i lieder. Posteriorment es dedicà a fer classes magistrals a joves cantants. El 1994 publicà les seves memòries ...und ich wäre so gern Primadonna gewesen (‘...i m’hauria agradat haver estat prima donna’). El 1989 rebé la Legió d’Honor francesa.