Nascuda en una família de músics, es formà amb la seva mare abans de prosseguir els estudis musicals amb F. Hüni Mihacek. El 1946 debutà com a Orlofski (El ratpenat) a Frankfurt, i aviat es distingí per una elegància i una riquesa de veu insòlites. Posteriorment actuà a Darmstadt, Hannover i Hamburg, i el 1954 es presentà al Festival de Salzburg com a Cherubino (Les noces de Fígaro). El 1955 fou contractada per Karl Böhm per a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué durant més de trenta anys. Destacà com a intèrpret de referència d’òperes de W.A. Mozart i R. Strauss, assolí grans èxits amb l’òpera Fidelio, de Ludwig van Beethoven, i també estrenà obres d’autors del segle XX com F. Martin, G. von Einem o R. Liebermann. El 1968 interpretà el paper d’Amneris (Aïda) al Covent Garden de Londres, on tornà el 1976 amb el paper titular de Carmen. També actuà a Nova York i Chicago (1959) i a Bayreuth (1966). Fou una notable cantant de lieder. Entre el 1957 i el 1971 estigué casada amb el baix W. Berry, amb qui actuà sovint. El 1993 cantà per darrer cop una òpera al Metropolitan Opera House de Nova York, interpretant el paper de Fricka a la wagneriana Die Walküre. El 1994 representà per darrera vegada a la seva carrera una òpera (Elektra) a l’Òpera de Viena i es retirà amb un recital liederístic a Salzburg, que fou publicat després en format discogràfic, després d’haver fet una gira de comiat per Europa i els Estats Units amb un programa de lieder. Enregistrà algunes òperes, oratoris i lieder. Posteriorment es dedicà a fer classes magistrals a joves cantants. El 1994 publicà les seves memòries ...und ich wäre so gern Primadonna gewesen (‘...i m’hauria agradat haver estat prima donna’). El 1989 rebé la Legió d’Honor francesa.