De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passà al nazisme, i ella mateixa formà part de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes. Es llicencià en germanística el 1953. Membre del partit comunista de la RDA (SED) des del 1949, en 1953-62 detingué càrrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Acadèmia de les arts de la RDA (1974) i de l’organització homònima de la RFA (1981).
La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva política, especialment la tensió entre individu i autoritat que evidencia les contradiccions del socialisme —sistema en el qual es comprometé fins al punt d’admetre (1993) haver estat confident de la STASI en 1959-62— i que la portà més endavant a criticar reiteradament el govern de la RDA.
Aquestes contradiccions es reflectiren també en l’àmbit personal, en la mesura que Wolf formà part de l’elit d’un sistema les mancances del qual assenyalava reiteradament. Això la convertí primer en objecte de vigilància i de silenciament per part del règim comunista i, després de la reunificació i la integració de la RDA a la RFA (a la qual s’oposà públicament), de crítiques molt severes.
A la seva primera narració, Moskauer Novelle (‘Conte moscovita’, 1961), seguiren, entre d’altres, Der geteilte Himmel (‘El cel dividit’, 1963), sobre la partició d’Alemanya; Nachdenken über Christa T. (‘Reflexions sobre Christa T’, 1968), a partir dels seus enfrontaments amb les autoritats; la semiautobiogràfica Kindheitsmuster (‘Models d’infància’, 1976); Kein Ort. Nirgends (‘Enlloc’, 1979), trobada fictícia entre els escriptors de l’època romàntica Heinrich von Kleist i Karoline Günderrode, que li serveix per denunciar el clima intel·lectualment opressiu del règim comunista; Kassandra (1983), una paràbola d’ella mateixa a la RDA a partir d’aquest personatge mitològic; Störfall (‘Pertorbació’, 1987), sobre l’accident de Txernòbil; Was bleibt (‘Què en queda’, 1979, publicada el 1990), sobre els anys que fou objecte de vigilància policíaca i Medea: Stimmen (‘Medea: veus’, 1996), de marcat to feminista. Ha escrit també assaigs, com ara Lesen und Schreiben (‘Llegir i escriure’, 1971).
Obtingué nombrosos premis literaris, com ara el Heinrich Mann (1963), el premi Nacional de la RDA (1964), el Georg Büchner (1980), el Nelly Sachs (1999), el dels llibreters alemanys (2002) i el Thomas Mann (2010).