Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969. Vinculat als corrents postmodernistes (Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971) i a l’historicisme (projecte residencial Hautes Formes, 1975-79), el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat”. Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre (1983-87) o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París (1984-95), el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp. La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i publicitari de l’objecte arquitectònic, és ben clara en obres com la torre de Crédit Lyonnais a Lilla (1991-95) i la torre Louis Vuitton a Manhattan (1995-99). El 1994 rebé el premi Pritzker.