Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça i aviat destacà com a virtuós. El 1942 tocà per primera vegada en públic.
Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet. El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu. Fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Scheveningen (1948) i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, celebrat a París (1949).
El 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet. Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó. El 1964 començà a col·laborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius. Tocava amb dos violins Stradivari: el Presidente (1721) i el Minaloto (1728).
L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París. Enregistrà molts discos amb H. von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J. Brahms, P.I. Čajkovskij i J. Sibelius. En el seu repertori també destaca la interpretació del concert d’A. Berg. Estrenà, entre d’altres, obres de C. Pascal i A. Honegger.