El 1957 emigrà clandestinament a Occident. Instal·lat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon (Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009), que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude. El 1964 s’instal·laren a Nova York.
Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París. Després de diverses instal·lacions fetes amb la mateixa fórmula, començaren les obres que més identificaren la seva pràctica artística: els empaquetatges gegantins de monuments, edificis i fins i tot de parts del paisatge, que aproparen la seva obra al land art.
Entre els projectes més espectaculars destaquen el Wrapped Coast, realitzat a les costes d’Austràlia (1969); Running Fence, a Califòrnia (1976); Surrounded Islands, a Florida (1983); l’empaquetatge del Pont Neuf de París (1985); The Umbrellas (1991), amb la instal·lació de 3.100 ombrel·les gegantines a les costes del Japó i de Califòrnia; l’empaquetatge de l’edifici del Reichstag de Berlín (1995); Verhüllte Bäume o Wrapped Tree, consistent en l’empaquetatge de 178 arbres a Suïssa durant 21 dies (1998); The Wall, una instal·lació de 13.000 barrils dins del gasòmetre d’Oberhausen (Alemanya, 1999); The Gates (1975-2005), al Central Park de Nova York, amb 7.500 portes de grans dimensions que sostenien al seu llindar teles de niló taronja penjant al llarg de 37 km, i The Floating Piers, uns molls flotants que donaven accés a una illa del llac Iseo (Itàlia), envoltada per la mateixa estructura (2016).
El 2018 retornà als apilaments monumentals de barrils amb l’obra The London Mastaba, al Serpentine Lake (Hyde Park, Londres). La gran repercussió de les seves realitzacions li permeté finançar-les amb la venda dels dibuixos i plànols dels projectes.