Fill del musicòleg H. Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius. Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W. Brückner-Rüggeberg. El 1965 guanyà el Concurs de Piano Clara Haskil a Suïssa. Destacà com a intèrpret de Mozart i Beethoven. Fou convidat als festivals més prestigiosos i col·laborà amb directors com Herbert von Karajan i George Szell. El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano núm. 2 de H.W. Henze.
El 1972 debutà com a director amb la Simfonia núm. 3 d’Anton Bruckner, i el 1978 dirigí la seva primera òpera, La Traviata de Giuseppe Verdi, a l’Staatstheater de Darmstadt. Ha estat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Renània a Ludwigshafen (1978), i director titular de la Staatsphilharmonie Rheinland-Pfalz (1979-81). El 1981 fou nomenat principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres i de l’Orquestra de la Tonhalle de Zúric, de la qual passà a ésser titular del 1982 al 1986. El 1988 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de Houston, càrrec que ocupà fins el 1999. El 1992 dirigí la producció que Robert Wilson feu del Parsifal de Richard Wagner. Durant aquest període, fou nomenat director musical del Ravinia Festival d’Illinois (1994), director principal de l’Orquestra Simfònica de la NDR d’Hamburg (1998) i director artístic del festival de música de Schleswig-Holstein (1999).
Des del 2000 ha dirigit l’Orquestra de París (2000-10), l’Orquestra de Filadèlfia (2001-08), la National Symphony Orchestra de Washington (2010-17) i la Konzerthausorchester Berlin (2019-23). El 2024 fou nomenat director artístic de la NFM Wrocław Philharmonic, de la ciutat on va néixer (Wrocław, antiga Breslau).
El 2002 li foren concedides la Legió d’Honor, francesa, i la Creu del Mèrit amb Estrella, alemanya.