Graduat a la Universitat d’Essex (1971) i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca. S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l'atur friccional. Per aquesta aportació rebé els premis IZA (2005, compartit amb D. Mortensen) i Nobel d’economia (2010, compartit amb el mateix Mortensen i amb Peter A. Diamond). És membre de la Societat Economètrica dels EUA (1997) i de l’Acadèmia Britànica (2002).