El 1938 ingressà com a professor del Balliol College d’Oxford fins a la seva jubilació el 1977. Fou un dels membres més destacats de la historiografia marxista britànica aplegada entorn de la revista Past and Present. La major part de la seva prolífica obra estigué dedicada a l’estudi de la revolució anglesa del 1640, dins la qual seguí una evolució intel·lectual que el dugué d’una anàlisi basada en les condicions materials i socials a una altra on s’accentuaven els motius ideològics i les mentalitats. Entre les seves obres destaquen The English Revolution, 1640 (1940), Century of Revolution, 1603-1714 (1961), Intellectuals Origins of English Revolution (1965), Reformation to Industrial Revolution, 1530-1780 (1967), God’s Englishman (1970), The Experience of Defeat (1984) i Changing Politics of Foreign Policy (2002).