Christopher Hogwood

Christopher Jarvis Haley Hogwood, 
(Nottingham, 10 de setembre de 1941 — Cambridge, 24 de setembre de 2014)
Christopher Hogwood

Christopher Hogwood

© Teatro La Fenice

Clavecinista i director d’orquestra anglès.

Estudià música i literatura clàssica al Pembroke College de Cambridge (1960-64) i posteriorment perfeccionà la seva formació amb els clavecinistes Rafael Puyana i Gustav Leonhardt. Posteriorment amplià la seva formació a Praga amb la clavecinista Zuzana Růžičková. Especialitzat en el repertori barroc, del 1965 al 1976 fou clavecinista de l’Academy of St Martin in the Fields.

El 1967 fundà, amb el flautista David Munrow, l’Early Music Consort de Londres, conjunt dedicat a la música antiga interpretada amb criteris historicistes. El 1973 fundà una altra formació, l’Academy of Ancient Music, especialitzada en la música barroca i clàssica del segle XVIII interpretada amb instruments d’època, de la qual fou director musical fins al 2006. Fou amb aquest conjunt que durant els anys vuitanta enregistrà la integral de les simfonies de W.A. Mozart, juntament amb el violinista J. Schröder, i les simfonies de Beethoven, així com una part de les de Haydn. L'enregistrament de la integral de les simfonies de Mozart fou el primer fet amb instruments d'època.

També fou director musical de la Saint Paul Chamber Orchestra de Minnesota (1987-92) i director artístic de la Handel and Haydn Society, de Boston (1986-2001), de la qual fou nomenat director honorari el 2001. Com a director convidat, dirigí l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya en tres edicions del Festival Mozart, les del 1997 i del 1999 al Palau de la Música Catalana i la del 2000 a l’Auditori de Barcelona.

Gran estudiós de la història de la música, fou autor, entre altres obres, d’una monografia sobre G.F. Händel (Londres, 1984). Impulsà l’aprofundiment i la difusió del repertori barroc i clàssic, i també romàntic i contemporani, especialment de l’obra del compositor txec Bohuslav Martinů, de la qual fou un destacat divulgador. També fou professor visitant en diferents universitats, entre les quals les de Harvard i Cornell, i professor honorari de música de la Universitat de Cambridge a partir del 2002.

Membre de la Royal Society of Arts (1982) i membre honorari de la Royal Academy of Music (1995), fou nomenat comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic (1989), rebé la medalla Martinů (1999) i el premi Händel de la ciutat de Halle (2008), entre molts altres guardons.