El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia (1844), de química teòrica (1846), de matemàtiques (1847) i de física (1867-88). És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna. El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam (1855) i de la Reial Acadèmia Belga. Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques.