cianur

m
Química

Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex .

Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris; l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes il·limitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall. Formen cianurs complexos amb grups discrets [M x + (CN) n ] + x - n molts metalls de transició i de posttransició; són complexos, en general, de molta estabilitat; com en els carbonils metàl·lics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç. Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric.