ciateàcies

f
pl
Botànica

Família de filicals constituïda per unes 200 espècies de falgueres generalment arborescents, de frondes grans, a la superfície de les quals hi ha els esporangis, dehiscents per una fissura transversal, agrupats en sorus amb indusi esquamiforme o còncau.

Són plantes pròpies de les regions intertropicals i subtropicals.