cícade

Cycas sp (nc.), ciques

f
Botànica

Gènere de plantes, de la família de les cicadàcies, amb aspecte de palmera que comprèn unes 16 espècies, pròpies de la zona tropical compresa entre Madagascar i la Polinèsia.

Posseeixen un estípid subllenyós i fulles pinnades dividides en segments uninervis, verdes tot l’any. Són plantes dioiques, les mascles amb estròbils d’estams revestits inferiorment pels sacs pol·línics, i les femelles amb fulles carpel·lars pinnatipartides i llanoses que, a la part basal, presenten de 2 a 6 primordis seminals. Algunes espècies són plantades com a ornamentals, especialment C. revoluta.