cicatriu

f
Patologia humana

Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.

Les cicatrius, de coloració pàl·lida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèl·lules i substància fonamental i ric en fibres col·làgenes; aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació. En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc. Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses i estenosis, i cicatrius ulcerades.