ciclamat

m

Química

Farmàcia

Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.

Substància cristal·lina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois. El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques. Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal. Hom en prohibí l’ús (1969), però, no havent-se pogut demostrar la seva acció tòxica sobre l’organisme humà, aquest ús fou autoritzat novament a condició que figuri ben clara la seva concentració.