cicle de les pentoses

cicle de la pentosa-fosfat

m

Bioquímica

Cicle de les pentoses

©

Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.

L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH2. La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle. L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP (cadena dels citocroms), condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs. Bé que aquest darrer és més flexible en cas de manca d’oxigen, el cicle de les pentoses coexisteix amb ell en molts casos, puix que presenta l’avantatge de produir pentoses per a la síntesi d’àcids nucleics, NADPH2 per a la d’àcids grassos, i tetroses per a la de nuclis benzènics o d’indoles. Atès que les reaccions són reversibles, pot tenir lloc també en sentit invers, i conduir així a la síntesi d’aquestes substàncies intermediàries sense despreniment d’oxigen (via no oxidativa). En les plantes verdes aquest esquema és acoblat a la fotosíntesi.