El concepte fou introduït pel gèoleg americà William Morris Davis, el qual distingia tres fases o estadis dins el cicle: una fase de joventut , caracteritzada per l’agressivitat de les formes de relleu i la intensitat del procés erosiu; una fase de maduresa, en què hi ha tendència a un equilibri i l’erosió va fent-se menys intensa, i una fase de vellesa , en què les formes de relleu pràcticament han desaparegut i l’erosió és mínima. Hom ha discutit molt aquesta imatge —excessivament antropocèntrica— de l’evolució del relleu. El concepte de cicle d’erosió ha estat, de fet, substituït per la idea d’evolució i hom considera que tectogènesi (construcció dels relleus) i erosió (destrucció) no són dos processos separats, sinó que tenen lloc simultàniament i s’influeixen mútuament.
m
Geomorfologia