En el cicle hom pot distingir quatre parts: la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant. A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto. En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat. De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és interessant per a l’estudi termodinàmic dels motors i per a la comparació entre les diverses classes de motors tèrmics. El primer assaig d’un motor que funcionés segons el cicle ideat per Diesel fou fet per ell mateix emprant carbó polvoritzat com a combustible, intent en què fou ajudat per l’empresa Krupp, que cercava una nova aplicació dels seus productes miners. Aquest projecte fracassà pels problemes tècnics sorgits; hom no el bandejà, però, i finalment el 1897 fou posat a punt el primer motor que funcionà segons el cicle dièsel, el combustible del qual eren olis pesants. L’enorme estalvi econòmic assolit amb aquest motor provocà que hom s’hi interessés. Tanmateix, els models inicials eren massa grossos en relació amb el treball que eren capaços d’efectuar. Aquest fet en limità l’ús a les plantes de producció d’energia, si més no durant deu anys. La primera instal·lació d’un motor dièsel en un vaixell tingué lloc el 1910 i fins el 1922 no fou aplicat per primera vegada, a Alemanya, un giny de petites dimensions a la indústria de l’automoció. El motor dièsel fou el principal mitjà de propulsió de l’equipament militar emprat durant la Segona Guerra Mundial —en la Primera Guerra Mundial ja havia estat emprat en la propulsió de submarins—, i posteriorment ha estat generalitzat en els camps de la maquinària pesant, els transports ferroviaris, els autocars, els tractors, els automòbils de turisme, etc.
m
Tecnologia
1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat