La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort. Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són: les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere (determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica), les influències normatives relacionades amb la història (característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures) i les influències no normatives o de caràcter individual (determinants biològics i ambientals que incideixen de manera significativa en certs moments del cicle vital de cada individu però que no segueixen patrons ni seqüències fixes). Les experiències vitals particulars interactuen al llarg de la vida i fan que aquesta multicausalitat produeixi resultats evolutius molt complexos i diversos entre ells en les diferents etapes evolutives. Els processos de canvi no segueixen necessàriament patrons fixos i predeterminats sinó que poden diferir en les dimensions següents: la direcció (hi ha canvis que impliquen creixement o declivi psicològic) i la temporalitat (el canvi es pot produir en qualsevol punt del cicle vital, tenir una durada diferent i acabar en qualsevol punt de la vida). La perspectiva del cicle vital és un marc de referència de tipus contextual i dialèctic que considera la totalitat de la vida com una continuïtat amb canvis, destacant paràmetres històrics, socioculturals, contextuals, quotidians i individuals sobre qualsevol classificació en la qual predomini l’edat com a criteri. La perspectiva del cicle vital representa un intent per a superar la dicotomia creixement-declivi, reconeixent que en qualsevol moment de la vida d’un ésser humà hi ha pèrdues i guanys. Aquest enfocament ha adquirit molta importància; hom en pot considerar P.B.Baltes el portaveu més actiu.
m
Psicologia