ciències normatives

f
pl
Filosofia

Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica.

El sentit d’aquesta denominació està en el fet d’accentuar que la lògica no és la ciència que estudia com hom pensa, com hom actua o com quelcom és bell, sinó com hom ha de pensar, com hom ha d’actuar o com ha d’ésser quelcom per tal que sigui bell. En qualsevol cas, hi és implícit l’intent de defugir el relativisme que sovint afecta les ciències.