Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A, així com la font de raigs X Cigne X-1, que hom considera la millor evidència d’un forat negre, i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per F.W. Bessel el 1838 (11,4 anys llum). En formen part les nebuloses Nord-amèrica i Pelicà. S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves des de la segona dècada del segle XX. El nom és al·lusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en la mitologia grega.