Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axil·lar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub. Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons . Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes. Hom en fa la sembra a la primavera; la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea. La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor mundial, i de les costes de la Mediterrània. A causa de les mínimes exigències que presenta el seu conreu i també per la seva condició d’aliment casolà (la llavor) i del bestiar (les fulles tendres o seques), és conreada a la península Ibèrica, especialment a Lleó i Andalusia. Als Països Catalans, la producció de cigrons es destaca únicament a les Balears, i és mínima a la resta.
f
Botànica
Agronomia
Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.