cimbre
| cimbra

f
m
Història

Individu d’un poble germànic, molt influït pels celtes, que hom considera originari de Jutlàndia, d’on marxaren vers el segle II aC.

Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàl·lia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja (105) i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica. La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàl·lies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps. El general romà Gai Mari, un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia.