cimbre
| cimbra

f
m
Història

Individu d’un poble germànic, molt influït pels celtes, que hom considera originari de Jutlàndia, d’on marxaren vers el s II aC.

Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàl·lia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja (105) i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica. La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàl·lies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps. Marí, un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia.