Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller. Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era al·lusiva a l’amor per una dama. Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat. Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera. Un costum més tardà fou el de posar la cimera damunt la corona, i a Anglaterra i, menys sovint, a Itàlia, també, en les representacions gràfiques, és posada damunt un borlet a una certa distància per sobre de la corona. La cimera podia ésser personal i hereditària. Els reis de la corona catalanoaragonesa, des de Pere III, adoptaren per cimera un drac alat que, ja a la fi del s XIV, era confós amb un ratpenat : és amb aquesta cimera que hom representa habitualment Jaume I. Es conserva la cimera del rei Martí, la qual és de pergamí bullit amb revestiments de guix daurat i ostenta la figura del drac.
f
Història
Heràldica
Militar
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.