El seu origen es remunta a França, el 1920, i els primers cercles foren fundats per Ricciote Canudo, Louis Delluc i Léon Moussinac. A Alemanya, del 1924 al 1930, funcionaren abundants Filmfreunden; als Països Baixòs destacà la Film-Liga i a Itàlia, el règim feixista fundà el 1934 el Cine-Club Nazionale. A la Gran Bretanya, el 1938, hi havia 148 Film Societies. A Espanya, a part l’activitat que des del 1925 desenvolupà la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb Juan Piqueras, Ernesto Giménez Caballero i Luis Buñuel, fou a Catalunya on hi hagué els focus més entusiastes: les sessions de l’HELIX a Vilafranca del Penedès, sota la direcció de Joan Ramon Masoliver, la creació a Barcelona de la Cinaes per a protegir el cinema d’art, i sobretot les sessions patrocinades per la revista “Mirador” i dirigides per Josep Palau. El 1947 fou creada la Fédération Internationale des Ciné-Clubs amb seu a París. La tasca dels cineclubs ha contribuït decisivament a promocionar nous autors i obres fora dels circuits comercials, i a revalorar els clàssics. A Catalunya, des del 1950, aproximadament, fou represa l’activitat, i el 1978 hom creà la Federació Catalana de Cineclubs, que no fou, però, constituïda oficialment fins el 1981.
m
Cinematografia