Un inici de producció el 1901, fet per la Salvation Army, trobà una certa continuïtat fins a la Primera Guerra Mundial. Cap al 1930 apareix la figura de Charles Chauvel, que amb Moth of Mombi (1926) inicià una llarga carrera, en la qual compten encerts com 400 000 genets, film èpic d’una autèntica grandesa. D’altres cineastes interessants han estat Harry Watt (The Overlanders, 1946; Eureka stockade, 1948) i Cecil Holmes (Captain Hornblower, 1952, Three in one, 1955). El 1970 foren creats el Film and Television School i l’Australian Film Development Corporation, dos organismes estatals que començaren a donar els seus fruits amb la producció d’uns 15 llargsmetratges anuals a partir del 1972. Els noms més importants de la cinematografia d’aquesta època estigueren presents i es donaren a conèixer en diferents festivals internacionals: Peter Weir (Picnic at Hanging Rock, 1975; The last wave, 1977; Gallipoli, 1980), Bruce Beresford (The adventures of Barry McKenzie, 1972; Breaker Morant, 1980), Donald Crombie (Caddie, 1976), Fred Schepisi (The chant of Jimmie Blacksmith, 1978) i Gillian Armstrong (My brillant career, 1979), entre d’altres. La característica més rellevant del cinema australià de la dècada dels vuitanta fou la fuga de molts dels millors realitzadors (Peter Weir, Fred Schepisi, Bruce Beresford o Gillian Armstrong) cap al cinema nord-americà tot i les generoses ajudes estatals a la indústria autòctona a través, sobretot, de l’organisme Film Finance Corporation. Una excepció a aquesta tendència fou George Miller, el qual, tot i rodar el tercer capítol de Mad Max amb capital nord-americà, continuà treballant al seu país amb una considerable acceptació internacional (Dead Calm, 1990, basada en un antic projecte d’O. Welles). Cal esmentar també la popularitat internacional assolida per Crocodile Dundee, de Peter Faimann. D’entre els realitzadors que es feren un cert renom cal esmentar Paul Cox (Man of Flowers, 1984; My First Wife, 1985; Cactus, 1986; Golden Braid, 1990), Richard Lowenstein (Strikesbound, 1984; Dogs in Space, 1986), Stephen Wallace (Blood Oath, 1990), Jackie McKimmie (Waiting, 1991), els neozelandesos Vincent Ward (The Navigator, 1988; Map of the Human Heart, 1992), Jane Campion (Sweetie, 1988; An Angel at my Table, 1990, premiat a Venècia), i el ja consagrat Gilliam Armstrong (High Tide, 1987; The Last Days of Chez Nous, 1991). També cal esmentar The Year My Voice Broke (1990), una comèdia de gran èxit local. Malgrat l’èxit comercial d’algunes pel·lícules (Sirens, de D.Lindsay, i Adventures of Priscilla, Queen of Desert, de S.Elliott) i dels Oscar aconseguits per Geoffrey Rush i John Seale, el govern retallà molt els ajuts a la indústria del cinema i la TV. Entre els realitzadors cal esmentar: P.J.Hogan (Muriel’s Wedding, 1994; My Best Friend’s Wedding, 1997, i New Kid on the Block, 1999), E.-K.Croghan (Love and Other Catastrophes, 1996, i Strange Planet, 1999), D.Elfick (Never Tell Me Never, 1998), S.Longevin (The Well, 1997), S.Elliott (Welcome to Woop Woop, 1997, i Eye of the Beholder, 1999), S.Hicks (Shine, 1996, i Snow Falling on Cedars, 1999), D.Parker (Diana and me, 1998) i B.Beresford (Paradise Road, 1997, i Double Jeopardy, 1999) .
m
Cinematografia