Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de J.A. Plateau. Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França. Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O. Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913. Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A. Machin i J. Feyder. Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà amb el cinema sonor, i a partir del 1934 es resolgué a favor dels flamencs, puix que, mentre els valons emigraren, els flamencs aconseguiren de superar la seva producció en nombre i qualitat. Després del lapse de la Segona Guerra Mundial es produí una represa que tingué un moment de força al decenni dels seixanta, especialment amb la creació, el 1965, d’una escola de cinematografia. Es destaquen els realitzadors: Marc Lobet, Benoît Lamy, Marian Handwerker, Jean-Jacques Andrien, Maurice Rabinowitz i, sobretot, André Delvaux i Chantal Akerman. Posteriorment, el cinema belga rebé un actiu suport per part dels respectius ministeris de cultura —el de parla francesa i el de parla flamenca— que donà els seus fruits. La figura d’André Delvaux es consolidà amb títols com Femme entre chien et loup (1979), Benvenuta (1983), Babel Opera (1986) o l’Oeuvre au Noir (1988). Altres noms que cal esmentar i que, en certa manera han recollit l’herència d’aquest darrer són Chantal Akerman (Golden Eighties, 1987), Jean-Jacques Andrien (Le grand paysage d’Alexis Droeven, 1980), Marc Didden (Brussels by Night, 1984), Dominique Deruddere (Crazy Love, 1980) i Marion Hänsel (Dust, 1985, guardonada a Venècia; Les noces barbares, 1987; Il maestro, 1989, i Sur la terre comme au ciel, 1991, coproducció espanyola). Malgrat que no es rodaren més de cinc llargs-metratges anuals, Toto le héros (1991), coproducció franco-belga-alemanya de Jaco Van Dormael premiada com la millor opera prima al Festival de Canes, obtingué l’èxit internacional. La producció cinematogràfica belga ha estat abundant i de gran qualitat artística —sobretot la francòfona—, gràcies al suport que la indústria ha rebut de les institucions i també a l’aportació de realitzadors com L. i J.P.Dardenne (Rossetta, Palma d’Or a Canes, 1999), G.Corbiau (Le Roi danse, 2000), A.Berliner (Le Mur, 1998, i Passion of Mind, 2000), F.Fontayne (Max et Bobo, 1998, i Une liaison pornographique, 1999). L’escola avantguardista documental ha continuat essent font d’inspiració de successives generacions de cineastes: M.Gorris (Mrs. Dalloway, 1997, Come West with Me, 1998, i The Luzhin Defence, 2000), B.Lamy (Combat de fauves, 1998), Ch.Akerman (Sud, 1999, i La Captive, 2000), M.Hänsel (The Quarry, 1998, i Presque rien, 2000), S.Coninx (When the Light Comes, 1998, i Het Peulengaleis (joc de paraules a partir del títol d’una sèrie televisiva, ‘Het Leugnpaleis’, ‘El Palau de les Mentides’, 1999) i J-P.Lilienfeld (Quatre garçons pleins d’avenir, 1997), entre d’altres. P. i R.Servais (Papillons de nuit, 1997) i N. van Goethem (Living Apart Together, 2000) són indiscutibles mestres dels dibuixos animats.
m
Cinematografia