Assolí una gran acceptació a partir del 1957 fins al començament del decenni dels setanta i es revifà a partir de la dècada dels vuitanta. Inclou una àmplia temàtica, en algun cas amb antecedents literaris, com el vampirisme, des del clàssic Nosferatu (1922), de F.W.Murnau (versió del 1978, de W.Herzog) fins a Dracula (1931), de T.Browning i (1958) de T.Fischer, entre altres, amb infinitat de títols i variants. No hi manquen tampoc els fantasmes, l’home llop, la bruixeria, els exorcismes i el canibalisme ( Lycanthropus , 1962, de P.Heuschs; The Exorcist 1973, de W.Friedkin; The Night of the Living Dead , 1968, de G.A.Romero, etc). Alguns temes pertanyen alhora a la modalitat de ciència-ficció, com el mite de Frankenstein, els monstres ( King-Kong 1933, de M.C.Cooper i G.B.Schoedsack —la revisió moderna, del 1976, és de J.Guillermin—, Jaws , 1975, de S.Spielberg), les catàstrofes, naturals i atòmiques ( The Towering Inferno , 1974, d’I.Allen; The War Game , 1976, de P.Watkins), amenaces extraterrestres, com The Invasion of the Body Snatchers (1978), de Ph.Kaufman, etc. Altres gèneres contenen també elements terrorífics, com certes pel·lícules policíaques, de suspens, exemples de les quals són alguns dels millors títols d’A.Hitchcock, com Psycho (1960) i The Birds (1963), o alguns de R.Polanski ( Repulsion , 1965), per exemple. No falta tampoc el vessant paròdic i humorístic del gènere, amb nombroses pel·lícules còmiques sobre fantasmes, sobretot en la primera època, i films posteriors tan notables com The Fearless Vampire Killers (1967), de Polanski, i The Young Frankenstein (1975), de Mel Brooks. Arran de l’abús de les noves tècniques de maquillatge i d’efectes especials, el gènere conegué una crisi d’idees considerable, a finals dels anys vuitanta. Tanmateix, més o menys regularment hom aconsegueix productes d’una indubtable imaginació de la mà d’autors com David Lynch ( The Elephant Man , 1980; Blue Velvet , 1986; Twin Peaks , 1989) o David Cronenberg ( Dead Ringers , 1989; Naked Lunch , 1992). Destacaren també les originals recreacions de Frankenstein a Edward Scissorhands (1990), de Tim Burton, i Dracula (1992), de Francis Ford Coppola. També, cal assenyalar la popularitat assolida pel personatge de l’assassí monstruós Freddy Kruger , protagonista de la sèrie Nightmare in Elm Street . A finals de la dècada dels noranta, els EUA continuaren essent el primer productor d’aquest gènere, amb títols tan suggeridors com Carnival of Souls (1997), d’A.Grossman, Dead Inn (1997), de J.Goodman , Devil’s Child (1997), de B.Roth, I've Been Waiting for You (1998), de Ch.Leitch , Psycho (1998), de G.Van Sant, Killing Moon (1998), de J.Bradshaw, Wishmaster (1998), de R.Kurtzman, Halloween H20 (1998), de S.Miner, Peter Benchley's Creature (1998), de S.Gillard, Talos, the Mummy (1998), de R.Mulcahy, Fallen (1998), de G.Hoblit, Misbegotten (1998), de M.L.Lester, The Mummy (1999), de S.Sommers, Someone is Watching (1999), de D.Jackson, The rage: Carrie 2 (1999), de K.Shea, Warlock III.The End of Innocence (1999), d’E.Freiser, The Haunting (1999), de J. de Bont, End of Days (1999), de P.Hyams, Virus (1999), de J.Bruno, Vampires (1999), de J.Carpenter, House on the Haunted Hill (1999), de W.Malone, The Crow: Salvation (2000), de B.Nalluri, Stir of Echoes (2000), de D.Koepp, Final Destination (2000), de J.Wong, les dues darreres entregues de W.Craven — Scream 2 (1997) i Scream 3 (2000)—, Ed Gein (2000), de Ch.Parello, i Shadow of the Vampire (2000), d’E.E.Merhige, entre d’altres. També destacaren la britànica Darklands (1997), de J.Richards, la neozelandesa The Ugly (1997), de S.Reynolds, la italiana The Wax Mask (1997), de S.Stivaletti, i l’espanyola Memorias del ángel caído (1997), de D.Alonso i F.Cámara. La ingent producció nord-americana en aquest gènere s’adreçà bàsicament a adolescents que busquen emocions fortes, a partir de l’experiència d’autors ja veterans com Wes Craven ( Cursed , 2005), i amb èxits inesperats com la pel·lícula de baix pressupost The Blair Witch Project (1999), dels debutants D.Myrick i E.Sánchez, o noves sagues com la inaugurada amb Jeepers Creepers (2001), de V.Salva. A principis del s XXI, s’ha conegut un cert retorn a la concepció del gènere dels anys setanta, amb pel·lícules inspirades en aquella estètica o, directament, que refan pel·lícules de l’època: Wrong Turn (2003), de R.Schmidt; House of 1000 Corpses (2003), de R.Zombie; Dawn of the Dead (2004), de Z.Snyder; The Texas Chainsaw Massacre (2003), de M.Nispel, o Exorcist: The Beginning (2004), de R.Harlin. Una altra tendència ha estat la de combinar els mites del gènere amb una estètica deutora del còmic de superherois, amb exemples com Underworld (2003), de L.Wiseman; Blade: Trinity (2004), de D.S.Goyer; Van Helsing (2004), de S.Sommers, o Constantine (2005), de F.Lawrence. El veterà John Carpenter ha seguit fidel al cinema fantàstic ( Ghosts of Mars , 2001) i, al seu costat, s’han consolidat joves valors com David Fincher ( Panic Room , 2002) i M.Night Shyamalan ( Signs , 2002; The Village , 2004). Un fenomen dels darrers anys ha estat l’extraordinari auge del cinema asiàtic, representat per les japoneses Ju-on (‘La maledicció’, 2000), de T.Shimizu; Ringu (‘El cercle’, 1998) i Honorugai mizu no soko kara (‘Aigua fosca’, 2002), d’H.Nakata, o Ôdishon (‘Audició’, 1999) i Chakushin ari (‘Trucada perduda’, 2003), de T.Miike, o per la xinesa Jian gui (‘L’ull’, 2002), dels germans Pang. A Europa s’ha intentat repetir la fórmula del terror adolescent nord-americà en títols com la britànica The Hole (2001), de N.Hamm; les franceses Promenoms-nois dans le bois (2000), de L.Delplanque, Haute tension (2003), d’A.Aja, i Saint Ange (2004), de P.Laugier, o les espanyoles Tuno negro (2001), de P.L.Barbero i V.J.Martín, Más de mil cámaras velan por tu seguridad (2003), de D.Alonso, i No debes estar aquí (2002), de J.Rispa. La productora catalana Filmax ha apostat fort pel cinema fantàstic i ha aconseguit èxits internacionals com Darkness (2002), de J.Balagueró. També ha produït títols com Dagon (2001), de S.Gordon; Romasanta (2004), de F.Plaza; El maquinista (2004), de B.Anderson; Rottweiler (2005), de B.Yuzna, i La monja (2005), de L.de la Madrid. Al seu darrere, altres productores han fet pel·lícules com Cambra fosca (2003), de P.Freixas, i Hipnos (2004), de D.Carreras. El director Jaume Collet-Serra −en aquest cas amb producció exclusivament nord-americana− obtingué un èxit notable amb House of Wax (2005).
f
m
Cinematografia