Nyrki Tapiovaara n’és la primera figura d’una certa importància però de carrera curta (del 1930, aproximadament, al 1940, que morí). Erik Blomberg, operador i realitzador, al cap d’uns quants anys transformà la seva muller, Mirjami Kuosmanen, en la gran estrella del cinema finlandès; plegats treballaren a Valkoinen peura (‘El ren blanc’, 1952) i Kihlaus (‘Les esposalles’, 1955). El 1956 el film Tuntematon sotilas (‘El soldat desconegut’), d’Edvin Laine, obtingué un premi al festival de Canes. Jörn Donner, un dels realitzadors més destacats, creà la seva pròpia productora i dirigí i protagonitzà Mustaa valkoisella (‘Negre damunt blanc’, 1967), un dels films més importants de la cinematografia finlandesa. També destacaren els realitzadors Risto Jarva, mort el 1977, autor de Työmiehen päiväkirja (‘Diari d’un treballador’, 1967), Yhden miehen sota (‘La guerra d’un home’, 1973), etc., i Rauni Mollberg, que dirigí Maa on syntinen laulu (‘La terra és un cant de pecat’, 1973). A mitjan anys vuitanta, la producció cinematogràfica superà els vint llargmetratges anuals. Cal esmentar la sèrie Uuno Turhapuro (‘Numbskull Emptybrook’, 1978-86), dirigida per Ere Kokkonnen, i el film bèl·lic Tuntematon Sotilas (‘El soldat desconegut’, 1985), de R.Mollberg. En un terreny més artístic cal destacar Lauri Törhön amb Palava Enkeli (‘L’Àngel cremat’, 1984), Mika Kaurismaki (Helsinki Napoli all Night Long, 1987), entre d’altres. L’eclosió del cinema finlandès es produí, però, a la fi de la dècada dels vuitanta amb autors com Aki Kaurismaki, germà de Mika (Hamlet Liikemaaimassa, ‘Hamlet a l’oficina’, 1987). Per la seva banda, Talvisota (‘La guerra d’hivern’, 1989) de Pekka Parikka fou vist per sis-cents mil espectadors, el realitzador Renny Harlin arrelà a Hollywood i A. Kaurismaki es consolidà com un dels grans cineastes europeus contemporanis. La Finnish Film Foundation —organització estatal dirigida per Jukka Mäkelä— aportà entre el 60 i el 80% de les produccions i, malgrat els diversos fracassos de taquilla del principi dels anys noranta, cal retenir els noms de l’esmentat R. Mollberg —Ystävät, toverit (‘Amics, camarades’, 1991)— i del debutant Ilkka Järvi—Laturi. La indústria cinematogràfica finlandesa continuà essent petita i sobrevisqué per les subvencions estatals. Amb una població de quasi 5 milions d’habitants, el 1994 anaren al cinema 5,5 milions d’espectadors. A.Kaurismaki, el més internacional del cineastes finlandesos, realitzà Leningrad Cowboy Go America (1989), Tulitikkutehtaan tyttö (‘La noia de la fàbrica dels llumins’, 1990), I Hired a Contract Killer (1991), Boheemielämää (‘La vida de Bohèmia’, 1992), Leningrad Cowboys Meet Moses (1994) i Kauas pilvet karkaavat (‘Lluny es veuen els núvols’, 1996). Per la seva banda, M. Kaursmäki dirigí Amazonas (1990), Zombie und der Geisterzug (‘Zombie i la banda dels fantasmes del tren’, 1991), Vimeisellä rajalla (‘L’última frontera’, 1993) i Tigrero (1994) basat en un film que Sam Fuller volgué rodar a l’Àfrica amb Ava Gardner i John Wayne. Els germans Kaurismäki dirigeixen la seva pròpia societat de producció, Villealfa, i han possibilitat la creació d’uns equips de rodatge composts per joves talents que posteriorment han realitzat les seves pròpies pel·lícules: Veturimiehet heiluttaa (‘Adeu senyor ferroviari’, 1992) de Kari Paljakka, Tuhlaajapoika (‘El fill prodigi’, 1992) de Veikko Aaltonen, Ripa Roustuu (‘Pare Nostre’, 1993) de Christian Lindblad o Iron Horsemen (1995) de Gilles Charmant. Altres directors que obtingueren èxit amb les seves obres foren Jari Halonen —Takaisin Ryssiin (‘De tornada de Rússia’, 1992), Lipton Cockton in the Shadows of Sodoma (1995) i Joulubleet (‘La festa de Nadal’, 1996)—, Rauni Mollberg —Paratiisin lapset (‘Els joves del paradís’, 1994)—, Peter Lindholm —Anita (1994) i Isältä pojalle (‘Del pare al fill’, 1996)— i Pekka Parikka (Deadline, 1996). Malgrat que la indústria cinematogràfica finlandesa continuà sobrevivint amb els ajuts estatals, els seus realitzadors han mantingut un gran prestigi internacional: A.Kaurismäki (Vaiennt kylä, ‘El poble tranquil’, 1997, Juna, 1999, i Kovat miehet, 1999), el seu germà, M. Kaurismäki (Los Angeles without a map, 1997, i Highway society, 2000), V. Aaltonen (Maire Rakkaudella, ‘Besa'm sota la pluja’, 1999), Ch. Lindblad (Underbara kuinnor vid ratten, ‘Sorprenent les dones sota el mar’, 1998), J. Pyhälä (Armon Aika, ‘Dies de gràcia’, 1998), P. Mandart (Going to Kansas City, 1998), C. Olsson (Satumaa-Unto Manosen elämä ja Tangot, ‘Terra de fàbules. La vida i els tangos d’Unto Manosen’, 1999, i M.A. Numminen Turns Rabbit-The Universal Declaration of the Rights of the Rabbit, 1999), A. Mänttäri (Palkkasoturi, 1997, i Kulttuurikolari Mosambikassa, 1999), R. Mollberg (Ison miehen vierailu, 1999, Puu Kulkee, 1999, i Taustan Mikou Kotiïnpaluu, 1999), o J. Halonen (Rolling Stone-Aleksis Kiren elämä, 2000), entre d’altres.
m
Cinematografia