Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas (Marinos Kondaras, 1948; Antígona, 1961), que després, juntament amb Michalis Cacoyannis (Stella, 1955; To telefteo psema, ‘La darrera mentida’, 1958; Electra, Zorba the Greek, 1963) i Nikos Konduros (Mikrés Afrodites, ‘Petites Afrodites’, 1963) fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta. Amb Poté tin Kyriakí (‘Mai en diumenge’, 1959), dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de ressonància internacional i fomentà l’aparició de nous valors, com Takis Kanelòpulos (Uranós, 1964) i Demòstenes Theos (Kieron, 1967).
El cop d’estat del 1967 frenà l’evolució del cinema que no ressorgí fins a la meitat dels anys setanta amb la figura destacada de Theo Angelòpulos. El restabliment de la democràcia permeté l’aparició d’una nova generació de cineastes com Tania Marketaki, Nikos Koundouros, George Panousopulos, Costa Ferris, Nicolas Vergitisis, Pantelis Vulgaris o Nikos Paneyotopoulos.
Amb l’accés al poder dels socialistes (1981), hom dugué a terme una remodelació de la indústria cinematogràfica encapçalada per l’actriu Melina Mercuri i que comportà l’abolició de la censura, les reduccions fiscals sobre la producció i una reorganització general de les subvencions, mesures que es reflectirien en una nova llei del cinema (1986). En el terreny creatiu, el realitzador més conegut internacionalment fou Theo Angelopoulos, guardonat en diversos festivals per Taxidi sta Kythira (‘Viatge a Citerea’, 1984), O melissokomos (‘L’apicultor’, 1986) i Topio stin omihli (‘Paisatge en la boira’ 1988).
L’arribada al poder del govern conservador el 1990 condicionà una substancial reducció de les subvencions i un increment del preu de les localitats. Així, l’audiència decaigué el 25% del 1989 al 1991 i també l’interès de la producció local. Realitzadors destacats en aquest darrer període foren, a més de T.Angelopoulous, Stavros Tsiolis, l’esmentat P.Vulgaris i Lefteris Xanthopoulos. El Centre Cinematogràfic Grec, subvencionat pel ministeri de cultura, entre els anys 1982 i 1994 produí 165 llargmetratges. Durant aquest mateix període, 60 realitzadors feren el seu debut. D’altra banda, amb el retorn dels socialistes al govern augmentaren les subvencions al cinema. T.Angelópolos estrenà To metéoro vima tu pelargú (‘El darrer pas de la cigonya’, 1991) i To vlemma tu Odyssea (‘La mirada d’Ulisses’, 1995), un film que conjuga el mite d’Homer amb la tragèdia de la guerra a l’ex-Iugoslàvia a través del recorregut que fa un realitzador de cinema pels Balcans. Nikos Kunduros relatà a Byron, balada yia ena démona (‘Byron, balada per un diable’, 1992) el viatge del poeta anglès per participar en la lluita per la independència de Grècia. La realitzadora T.Marketaki dirigí el seu tercer llargmetratge Kristállines nikhtes (‘La nit dels cristalls’, 1992), sobre la persecució jueva a l’Alemanya nazi, que tingué molt d’èxit. El veterà S.Tsiolis continuà la seva carrera amb Érotas sti khurmadià (‘Amor sota la palmera’, 1990), Parakaló ginekes min klete —codirigida amb Khristos Vakalòpulos— (‘Si us plau, senyores, no plorin’, 1992) i O khamenos thissavrós tu Hursit Pasha (‘El tresor perdut de Hursit Pasha’, 1995). Altres realitzadors destacats durant la dècada dels noranta foren Nikos Panaiotòpulos —Onirévome tus filus mu (‘Somnio amb els meus amics’ 1993)—, Pandelis Vulgaris —Ísixhes meres tu avgustu (‘Dies tranquils a l’agost’, 1991) i Acropole (1995)—, Levtheris Anthòpulos —O drapetis (‘El fugitiu’, 1991)— i Iorgos Panussòpulos —Love Knot (‘Amor nu’, 1995—).
El 1998 fou l’any més important del cinema grec, gràcies, d’una banda, a la reorganització del sector productiu portada a terme pel Centre Cinematogràfic Grec i, de l’altra, a la Palma d’Or aconseguida a Canes per T.Angelopoulos amb Mia aiwniothta kai mia mera (‘L’eternitat i un dia’). A més, cal destacar altres realitzadors com N.Cornilios ( Ôï Athoo soma, ‘Cel desert’, 1997), M.Karamaghiolis (Black out, 1997), M.Manoussakis (Kokinos Drakos, ‘Drac vermell’, 1997), E.Hatzis (Ôa Rodina Akroyialia, ‘Els marges del crepuscle’, 1998), D.Panayotatos (Manaxia mu ola, ‘Soledat arreu, soledat enlloc’, 1998), T.Rentzis (Siopiles michanes, ‘Màquines silencioses’, 1998), T.Scrubelos (Aliosha, 1999), N.Triandafillidis (Mavro Gala, ‘Llet negra’, 1999), D.Stavrakas (To Kanarini Podílato, ‘La bicicleta groc canari’, 1999), S.Tsarouchas (O Anthos tis Limnis, ‘La flor del llac’, 1999), N.Panaiotòpulos (Afti Nikhta Meni, ‘Capvespre’, 1999), C.Kapakas (Peppermint, 1999), C.Natsis (O Athoos, ‘Innocent’, 1999), D.Makris (Propatoriko Amartima, ‘Pecat original’, 1999), N.Vaziriannis (To Kinigi ton Lagon, ‘La persecució de la llebre’, 1999), K.Fillipòu (Ta agoria, ‘Els nois’, 1999), Y.Tsemberòpulos (Piso porta, ‘Porta de servei’, 2000), Ch.Khristofis (I Vassilissa Maimou, ‘La reina dels micos’, 2000), N.Zapatinas (Enas ke enas, ‘En bona companyia’, 2000) i A.Pantzis (To Tama, ‘Paraula d’honor’, 2000), entre d’altres.