cinema occità

m
Cinematografia

Cinema realitzat al País d’Oc.

Bé que des de l’inici del cinema la terra occitana —per la seva lluminositat i la diversitat del paisatge, així com també per raons econòmiques— apareix sovint en diversos films (el primer dels quals fou el dels germans Lumière L’entrée d’un train en gare de La Ciotat, 1896), hom no pot parlar de l’existència d’un veritable cinema occità fins el 1960, data a partir de la qual diversos realitzadors, seguint el mateix impuls de renaixement que anima la poesia i la cançó occitanes, es proposen la tasca de crear una producció cinematogràfica autòctona que reflecteixi tota la problemàtica i les diverses formes de vida occitanes. Cal dir que els precedents dels quals hom parteix no poden ésser considerats gaire vàlids. Els films de Marcel Pagnol, per exemple, bé que testimonien una realitat i una manera de viure força exactes, pel fet d’ésser destinats a un públic estranger es converteixen en un producte exòtic i folklòric que es desvincula de qualsevol problemàtica seriosa i d’un engatjament polític conseqüent. Amb tot, Pagnol creà cap als anys quaranta tot un complex de producció cinematogràfica (estudis per al rodatge de Niça, laboratoris, etc) i aconseguí nombrosos èxits amb obres com La femme du boulanger, La fille du puisatier, Marius, etc. Vint anys més tard, el realitzador Flechet, amb La fam de Machugas i La sartan, intentà de crear un cinema provençal totalment desvinculat de la influència parisenca, però hagué de cessar a requeriment del Centre National de la Cinématographie, organisme creat els anys de l’ocupació alemanya de França i que monopolitza i controla tota la producció cinematogràfica del país. Posteriorment, altres realitzadors (Molines, Pérez, Gayrand, Bégard, etc) han prosseguit l’experiència de Flechet amb obres en les quals la llengua occitana és emprada totalment (per exemple, Bodon, de Constantial). Amb Gardarem lo Larzac, premiada al festival de Canes, els autors, Bloch, Haudiquet i Levy, aconseguiren de realitzar una mostra perfecta de cinema de lluita i polític, plenament integrat en la realitat occitana.