La primera representació cinematogràfica tingué lloc el 27 de maig de 1896. Però el cinema romanès començà en unes condicions molt precàries i amb poc d’interès per part de l’estat. L’any 1912 hom produí el primer llargmetratge: Razboiul Independenţei (‘La guerra de la independència’, 1877-78) dels germans Brezeanu. Cal citar, també, el film Manasse (1925) de J.Mihail. El 1948 s’inicià una nova etapa arran de la nacionalització de la indústria cinematogràfica: foren creats uns estudis que aportaren, a més de la realització, la producció dels films i incloïen una àmplia temàtica que va des de la folkloricopopular fins a temes científics: en els Bucureşti hom realitzà llargmetratges, en els Alexandru Sahie, documentals i noticiaris, i en els Animafilms, pel·lícules d’animació. Utilitzant, sobretot, com a font d’inspiració el passat històric, la lluita del poble romanès per la seva independència i l’adaptació d’obres literàries sorgí una nova etapa en la qual cal destacar els films: În sat la noi (‘Al poble, a casa nostra’, 1951) de J. Georgescu i V. Iliu; Mitrea Cocor (1952) de V. Iliu; Erupţie (‘Erupció’, 1958) de L. Ciulei; Lupeni 29 (1962) de M. Dragan; Padurea spînzuraţilor (‘El bosc dels penjats’, 1964) de L. Ciulei; Tudor (1964) de L. Batru; Duminica la ora 6 (‘Diumenge a les sis’, 1964) de L. Pintilie; Rascoalà ('Revolta’, 1966) de M. Muresan i Reconstituirea (‘La reconstitució’, 1969) de L. Pintilie. Cal esmentar, també, els directors: S. Nicolaescu, A. Blaier, E. Bostan, V. Calotescu, M. Marcus, etc. Pel que fa al cinema d’animació, l’èxit fou remarcable i cal citar els films de Ion Popescu-Gopo. Després de la revolució del 1989 i la vaga de fam dels cineastes per alliberar la indústria del control del Ministeri de Cultura, el Primer Congrés de Cineastes, celebrat la primavera del 1990, confrontà dues generacions de realitzadors. Entre els primers, ja sexagenaris i consolidats abans de la caiguda del règim, figuren Serge Nicolaescu, Mircea Dragan o Mircea Murechan. Els darrers cineastes en actiu sota el règim de Ceaucesu (Dan Pitza —president del Centre Nacional de Cinematografia—, Mircea Danieluc o Constantin Vaeni) afrontaren la caiguda de l’Antic Règim lluitant per l’autonomia creativa. Entre els films realitzats en aquesta nova etapa destacaren el documental Piata Universitati - Romania (1990) de Stere Gulea —sobre la llarga manifestació anticomunista—, Adam i Eva (1990) de M. Danieluc, metàfora política sobre la dictadura, El camí del gos (1991) de S. Nicolaescu, retrat crític dels anys 50, o Unde la soare e frig (‘Sota el sol hi fa fred’, 1991) de Bogdan Dumitrscu.
Després de l’execució de Ceausescu, el camí de la normalització del país també arribà al cinema. Un director de referència com Lucian Pintilie tornà de l’exili per dirigir pel·lícules com Moartea domnului Lăzărescu (‘La mort del senyor Lazarescu’, 2005), al mateix temps que sorgia una generació, anomenada Nova Ona, amb cineastes com Corneliu Porumboiu ( A fost sau n-a fost? ‘12.08 a l’est de Bucarest’, 2006), Cristian Mungiu (4 luni, 3 săptămâni și 2 zile, ‘4 mesos, 3 setmanes, 2 dies’, 2007) i Florin Serban (Eu când vreau să fluier, fluier, ‘Si vull xiular, xiulo’, 2010).