El 1913 E. Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas. Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle (1941), de R. Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde (1949) de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia. Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein (Cuando quiero llorar no lloro, 1973; La empresa perdona un momento de locura, 1978), Manuel de Pedro (Juan Vicente Gómez y su época, 1975), Clemente de la Cerda (Soy un delincuente, 1976), Luis Armando Roche (El cine soy yo, 1976) o Roman Chalbaud, el més interessant dels realitzadors veneçolans contemporanis (Sagrado y obsceno, 1976; El pez que fuma, 1977)Posteriorment, la progressiva disminució de la producció obligà a reestructurar l’organisme estatal Foncine i a crear una Llei Nacional del Film. Un paper important en aquesta operació el jugà la realitzadora Solveig Hoogesteijn, autora de Macu, la mujer del policía (1987). D’altres cineastes que exploren un terreny personal son Roque Zambrano —La otra ilusión (1989)—, l’esmentat Roman Chalbaud —Cuchillos de fuego (1990)—, Atahualpa Lichy —Río negro (1990)— i Diego Risquez amb Amerika, terra incognita (1988), punt final de la seva trilogia històrica. Malgrat la progressiva disminució de la producció cinematogràfica veneçolana, molts realitzadors continuaren la seva trajectòria. Destacaren, entre d’altres, A.Llerandi (Despedida de soltera, 1998), C.Azpurúa (Amaneció de golpe, 1998, guanyadora del premi del Públic en la V Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida), C.Oteyza (La voz del corazón, 1997), I.Feo (Tosca, 1998), L.A.Lamata (Desnudos con Naranja, 1995), A.A.Mendoza (Una vida y dos mandados, 1997), M.Avallone (Last Cut, 1997), A.Saderman (Cien años de perdón, 1998), A.Bellame (Fosa común, 1998), J.Sosa Pietri (Rizo, 1998), M.Roncayolo (Lunes de carnaval, 1999), E.Schneider (Huelepega, 1999), R.Chalbaud (Pandemonium, la capital del infierno, 1997), L.A.Roche (Aire libre, 1997), F.Torres (Woman on Top, 1999), M.Rondon i M.Usaz (A la media noche y media, 1999), G.Balza (El valle, 2000) i H.Lazo (Borrón y cuenta nueva, 2000).
m
Cinematografia