Moviment cinematogràfic de caràcter documentalista, sorgit durant els anys cinquanta en diversos països europeus, que maldava per assolir la captació fidel i autèntica de la realitat audiovisual més espontània, com a mitjà d’estudi antropològic o social.
El seu antecedent teòric era el cinema ull de Dziga Vertov (1922). La primera utilització del terme cinema veritat
fou motivada pel film Chronique d’un été
(1961), de Jean Rouch i Edgar Morin.