A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters. A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters. Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers (perxer) o galoners ( galoner), s’hi especialitzaren; el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els passamaners. La gran expansió d’aquella indústria tingué lloc al s XVIII, gràcies al progrés tècnic, a l’organització capitalista de la mà d’obra i al comerç americà. El 1738 es constituí a València el gremi de galoners i cinters o art menor de la seda; a Reus, ho feren entre el 1770 i el 1779. Manresa i Mataró foren centres actius de cinteria i llistoneria. Al s XIX, l’emancipació americana i la competència de Lió provocaren la decadència d’aquest ofici.
m
Història