La zona forestal, en part comunal (pins, carrasques), ocupa 600 ha; els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana. L’agricultura de secà (930 ha) és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya. El regadiu (90 ha) es dona a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila. Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals (la Carrasca). La població ha experimentat un ràpid descens; l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona.
La vila (151 h agl [2025]; 399 m alt.) és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat, centre de la baronia i després comtat de Cirat. Era lloc de moriscs (100 focs el 1572, reduïts a 50 el 1609). L’església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del segle XVII, ha esdevingut cap del nou arxiprestat de Montant-Cirat. És centre de la comarca de l’Alt Millars. El municipi comprèn, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.