Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres. Hom distingeix els circs simples
, en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos
, on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial. Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns
, de formes enèrgiques modelades pel glaç. L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes. Segons aquests, els circs no deuen ésser sinó l’adaptació, pel glaç, de conques de recepció torrencials. Però hom ha observat circs formats en vessants on no es donaven aquestes conques, i l’origen dels quals no ha pogut ésser altre que la sobreexcavació de nínxols d’innivació per processos alternants de gelivació i fusió, en funció de l’alternança de les condicions climàtiques.
m
Geomorfologia
Hidrografia
circ
de Carançà, a la vall del seu nom (Pirineu)
© Fototeca.cat