L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers (2.933 m alt.), que continua a l’oest per la Creu de Colomers (2.900 m) i el port de Colomers, obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto; segueixen el tuc del Port (2.778 m), el port de Caldes (2.672 m) —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa (2.535 m) i el coll de Ribereta (2.310 m), al camí d’Arties; pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu (2.725 m) o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers; per l’est, continua pel portell de Colomers (2.730 m) —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual hi ha l’estany de Colomers d’Espot i l’estany de Bergús—, pel pic de Ratera de Colomers (2.857 m), fins als tucs de Sendrosa (2.706 m) i de Pigader (2.537 m), que l’aïllen del circ de Saboredo. Consta de 48 estanys, entre els quals es destaquen a l’oest els estanys i els estanyets del port de Colomers, l'estany Tort de Colomers, els estanys de Garguilles, l’estany Mort o Calder, l’estany Major de Colomers i l’estany d’Era Lòsa, on desemboca l’emissari dels estanys orientals: els estanys de cap de Colomers i de cap de port de Colomers (o d’Eth Podu), l’Obago (el més gran), Redó de Colomers, Long de Colomers, d’Es Garguilles, d’Es Cabidornats i Clòto. Tots dos grups d’estanys són enllaçats entre ells amb un canal subterrani i, també pel mateix sistema, amb el grup d’estanys del riu de Ruda i el grup del riu de Rencules, per a l’aprofitament elèctric a la central d’Arties. El 1972 hi fou inaugurat un refugi de la Federació Catalana de Muntanyisme. El circ ha rebut el nom de l’enginyer Carles Josep Colomers (Tarba, Bigorra 1799 — ?), fill de pares vigatans, un dels primers exploradors i divulgadors d’aquesta regió pirinenca des del 1838.
Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela