circassià
| circassiana

f
m
Etnologia

Individu d’un poble caucasià que poblava antigament tota la Circàssia, però d’ençà de les guerres contra la dominació russa (s. XVIII-XIX) finalitzades el 1864, perdé part del seu territori, i una bona part dels seus components emigraren cap a Turquia i Síria.

És dit també txerquès, forma russificada del mateix nom, i adigué, que és el nom autòcton, però que designa més específicament una part del poble circassià. Actualment (1975) n'hi ha uns 420.000 a Rússia —principalment a la República dels Kabardins i dels Balkars (~280.000, dits circassians orientals o kabardins), a l'oblast’ autònoma d’Adiguèsia (~90 000, dits circassians occidentals o adigués), i a l'oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (~50.000, dits txerkessos)— uns 58.000 a Turquia i uns 50.000 a Síria. Practiquen principalment l’agricultura i la ramaderia i posseeixen des de temps antic una tecnologia avançada, de la qual són mostra llurs teixits de llana, tradicionalment famosos. Vivien agrupats en poblets (psukho), organitzats en tribus compostes de famílies patriarcals, en part polígines, i sotmesos a una estructura de govern complexa i estratificada, el cap suprem de la qual era el valí. L’esclavatge fou mantingut fins a èpoques recents. Posseeixen, des d’èpoques precristianes, influències culturals i lingüístiques dels iranians del nord (els actuals ossetes). Foren cristianitzats al s. VI i islamitzats d’ençà del s. XVI (sunnites), però conserven nombrosos cultes precristians.