circuit

m
Electrònica i informàtica

Conjunt d’elements, conductors, generadors, etc, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.

Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent. Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració (circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc), segons el tipus de corrent (altern, continu), segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits (en sèrie, en paral·lel, etc) (acoblament de circuits). Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc. L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé que moltes vegades resulta complicat en cas de circuits complexos o de xarxes. Hi ha diversos mètodes per a l’anàlisi de circuits (càlcul diferencial, mètodes simbòlics com el de la transformada de Laplace, mètodes gràfics com el vectorial, etc); l’anàlisi pot referir-se al règim permanent o al transitori , i amb excitacions constants o bé periòdiques. Hi ha diferents relacions que expressen el comportament dels circuits: lleis físiques com la d’Ohm o les de Kirchhoff, o teoremes com el de Thévenin, el de Norton, el de Millman, el de Maxwell, etc. L’aparició de diferents elements dels circuits, sobretot els dispositus electrònics actius i circuits integrats, ha complicat, però, l’estudi i l’anàlisi dels circuits. Això ha fet desenvolupar nous mètodes i introduir nous conceptes en l’estudi teòric dels circuits elèctrics. Sovint els elements reals són substituïts per elements ideals, convenientment interconnectats, que faciliten l’anàlisi teòrica. La teoria de circuits prescindeix de l’estudi dels fenòmens elèctrics a l’interior dels elements i utilitza el concepte de circuit equivalent , model teòric del dispositiu real, que és anomenat de paràmetres concentrats . L’anàlisi de circuits es refereix a l’estudi i l’avaluació a partir de la determinació de la resposta a una exitació. La síntesi de circuits tracta de la determinació de l’estructura i dels paràmetres adequats necessaris per a obtenir una resposta desitjada a una excitació donada. En el cas que hi hagi fenòmens de radiació o propagació, la teoria de circuits no és aplicable i cal recórrer a la teoria de camps electromagnètics. Un circuit lineal i invariant pot ésser descrit per la funció de xarxa o per les equacions d’estat. L’augment de la complexitat dels circuits ha fet desenvolupar nous mètodes matemàtics d’anàlisi. L’aplicació de la topologia, a través del concepte de graf, és un d’aquests exemples d’anàlisi. Pel que fa a la solució de les equacions plantejades, cal distingir entre els mètodes temporals (solució clàssica de les equacions diferencials, convolució, etc), els mètodes transformats (transformacions integrals de Laplace i de Fourier) i els mètodes freqüencials (descripció freqüencial dels senyals i resposta freqüencial del sistema).