Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada. Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc. Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades. Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a dos nivells de tensió: segons que el nivell alt correspongui a l’1 o al 0, hom parla de lògica positiva o negativa. Les funcions lògiques usuals que realitzen els circuits lògics són: NO corresponent a negació, O corresponent a reunió, I corresponent a intersecció i les seves funcions complementàries NO-O i NO-I. Els circuits que realitzen aquestes funcions bàsiques reben el nom de portes lògiques (porta lògica). Els circuits que hom obté de la combinació de portes lògiques reben el nom de circuits combinatoris ; en aquests circuits el senyal de sortida només depèn del valor de les entrades. En canvi, els circuits on la sortida depèn, a més, del valor que tenia en un instant anterior, reben el nom de circuits seqüencials . Els circuits lògics poden ésser constituïts per diversos tipus de components; així hom començà emprant lògiques de tipus bipolar com la RTL (resistències i transistors), que foren seguides per la DTL (díodes i transistors) i la TTL, una de les més emprades a causa del seu bon compromís entre velocitat i consum de potència. Una altra família lògica bipolar és l'ECL, que permet una alta densitat d’integració. Paral·lelament s’han desenvolupat les famílies lògiques unipolars que han desplaçat en molts casos les bipolars, en especial la MOS, gràcies al seu baixíssim consum de potència i a la seva molt alta densitat d’integració, que han donat origen a l’era de la VLSI (~10 5 components per circuit). Darrerament s’han desenvolupat famílies lògiques utilitzant dispositius MESFET, adequades per a aplicacions de molt alta freqüència (>10 GHz), especialment en comunicacions via satèl·lit, però la seva densitat d’integració encara no és gaire elevada (LSI).
m
Electrònica i informàtica