circulació de Langmuir

f
Geografia

Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.

En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada (zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial) i aigua de superfície llisa (zones de convergència i major tensió superficial).