Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els s. IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església catòlica.
Afiliats a la secta donatista, prengueren el títol de Milites Christi.