Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment (a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres) en un sentit socioritual. Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans. Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització.
L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes. Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis. De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu envers altres pobles, especialment els filisteus. La tradició sacerdotal insistí en l’obligació de la circumcisió (i legislà que fos vuit dies després del naixement) amb aquesta mateixa voluntat particularista de mantenir, a l’època de l’exili i a la diàspora de després de l’exili, la consciència del poble escollit entre els jueus que vivien enmig d’altres gents. Al temps del Nou Testament anava acompanyada de la imposició del nom. La circumcisió és realitzada també entre els etíops i musulmans poc temps després del naixement. Entre els antics egipcis ho era entre 6 i 12 anys, i entre alguns pobles àrabs, poc temps abans del matrimoni. En la majoria dels casos restants correspon a l’època de la pubertat.
En general, doncs, es tracta d’un ritu d’iniciació a través del qual hom accedeix a la categoria d’adult o s’integra a un determinat grup social o religiós. El terme circumcisió és emprat també per a designar la clitoridectomia.