cirenaic

| cirenaica

f

m

adj

Filosofia

Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene a la darreria del segle IV aC.

De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions. En foren principals representants Arete (filla d’Aristip de Cirene) i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu, i Hegèsies. Al s III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme.