Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí. Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola (litoral proper a les grans ciutats) o fructícola (regió de Lleida), on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres. El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics del Segrià i el Rosselló. Una gran part de la producció es concentra en tres àrees: la del Rosselló i el Vallespir (Ceret), la de la Plana, l’Alt Palància i el Camp de Túria, i la del Baix Llobregat (Sant Climent, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles i el Papiol), el Vallès (Caldes) i el Maresme. La resta es reparteix entre el Segrià i el Tarragonès, l'Empordà, la Plana d’Utiel, l’Alcoià i el Solsonès. A les Illes només apareix disseminat, mai plantació.
f
Alimentació
Botànica
Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.