Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades. També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma
. Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons
(cilíndrics) o atxes
(prismàtics). El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians. De primer només tingué un sentit funcional d’il·luminació. Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum (il·luminació divina que aparta la tenebra) i obligà a fer-ne ús en totes les funcions litúrgiques públiques. Hom atribuí una importància particular al ciri pasqual
.
m
Cristianisme
Ciris al voltant de la Verge
© Lluís Prats