Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques. Es relacionà amb els protestants (sobretot amb els calvinistes) i es mostrà tolerant amb llur doctrina. Nomenat patriarca d’Alexandria (1602), ocupà després la seu de Constantinoble (1621). Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hel·lenisme i emprengué notables reformes (entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina). Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà. Sembla ésser l’autor d’una Confessio (1629), llibre doctrinal que fou atacat violentament pels catòlics i els grecs llatinitzants.